Avui cuina Italiana, avui fem…
Polenta al parmesà.
Segons diu Viquipèdia l’etimologia deriva de la paraula llatina puls, una espècie de potatge realitzat amb farina de sègol o amb farro, un molt antic antecedent del blat, de la paraula llatina far o farris deriva la paraula farina és a dir farina i el mot farro, l’equivalent català de la polenta italiana.
Ja en l’antiguitat italiana era molt comuna el seu consum, mentre que els grecs preparaven un potatge semblant a partir de la farina de ordi. En temps de l’Imperi Romà ja es coneixia amb el nom pullmentum, i després d’allí “pullenta”, aquest plat que era un dels principals aliments de les legions romanes. Les farinetes, amb el nom de polenta o d’altres, es mengen des de llavors a tota la conca mediterrània.
Ingredients per a 2 persones:
50 grams de polenta de blat de moro
½ cullerada de mantega
40 grams de formatge parmesà ratllat
2 cullerades de parmesà per gratina
100 ml de nata liquida 35% M.G.
300 ml d’aigua
Sal
Elaboració:
Poseu l’aigua al bullir , tan bon punt quant arrenqui el bull, afegiu-hi la polenta de blat de moro poc a poc i coeu-la durant 2 minuts sense deixar de remenar. Passats el dos minuts incorporeu-li la nata liquida i deixeu-ho coure 2 minuts més. Tot seguit afegiu-hi el formatge parmesà també poc a poc. I per últim incorporeu-hi la mantega, remenant per tal que tot el conjunt lligui. Poseu-hi al punt de sal.
Repartiu la polenta en una safata per gratinar, fins aconseguir un gruix de 1 cm. Aproximadament. Deixeu-la reposar 5 minuts i escampeu-hi el formatge ratllat per damunt.
Gratineu-la en el grill i serviu-la. Si voleu que la polenta que sigui cremosa al moment de menjar-la, és molt important fer-la sense molta antelació
Font: El Menjar de la familia de Ferran Adrià