Ingredients per a l’elaboració del farciment:
Carn magra de porc 200 grams
Carn magra de vedella 100 grams
Carn de pollastre sense greix ni ossos 200 grams
Cebes 4
Tomàquets madurs 4
Llard de porc 150 grams
Llet ¼ l.
Vi ranci 1 copa
Molla de pa unes llesquetes
Manat d’herbes: farigola, llorer, canyella, orenga i porro
Sal
Nou moscada
Elaboració:
Poseu una cassola a foc viu amb el llard. Sofregiu-hi la carn tallada a trossos regulars i salada, fins que gairebé sigui rossa. Seguidament afegiu-hi la ceba tallada a tires fines, així com el manat d’herbes. Un cop la ceba ben sofregida, tireu-hi els tomàquets amb la pela, tallats a trossos, deixant-ho sofregir fins que es desintegrin. Afegiu-hi el vi ranci, fins que es redueixi. Mulleu amb llet i afegiu-hi el pa a trossets, deixant-ho coure a foc lent o al forn, amb la cassola tapada. Pot ser que a causa del llarg temps de cocció el farcit en quedi sec. Si això s’escau, hi podeu afegir una mica més de llet o algun brou de carn o gallina.
Un cop sigui cuit, deixeu-ho refredar. Traieu el manat d’herbes i tritureu tota la cocció, millor amb la màquina de passar carn. Aconseguireu una pasta que rectificareu de sal i nou moscada.
Preparació de les patates:
Talleu les patates pelades i crues a rodelles de ½ cm de gruix, aproximadament. Poseu una paella al foc amb abundant oli. Quan sigui calent, a temperatura de fregir, afegiu-hi les patates, sense deixar de remenar per tal que no s’enganxin. Deixeu-les a mig fregir i traieu-les del foc, tot escorrent-les. Amb aquestes rodelles i la pasta de carn, formeu una mena d’entrepans. És a dir, entre dues rodelles de patata hi col·loqueu una mica de pasta, donant-hi una forma igualada de les vores.
Un cop preparades les patates, enfarineu-les una mica, passeu-les per clara d’ou batuda i fregiu-les una mica d’un costat i de l’altre amb poc oli.
Escorreu-les de nou i poseu-les en una plata d’anar al forn, banyeu-les amb suc dels rostits que pugueu tenir a la nevera, i poseu-les al forn durant uns 15 minuts, aproximadament. Lògicament, haureu tastat de sal els sucs de cocció.
Nota: Aquesta recepta, que ha arribar a popularitzar-se a Catalunya, i especialment a la zona gironina, procedeix de la vila d’Olot. La seva tradició no és molt llunyana, es creu que va veure la llum en el decenni del 50, creada per un matrimoni de la restauració pública d’aquesta ciutat, que ho va presentar a les tovalles del seu establiment.
Font: El Gran Llibre de la Cuina Catalana de Josep Lladonosa i Giró