Us acostem un dels clàssics de la Fonda Gaig, un plat al que ja es fa referència a “La Cuynera Catalana*” publicat el 1.835. Us explico tot això de l’antiguitat de la recepta per justificar el punt de cocció que en barems actuals i comparat amb l’italià es totalment passat però si tenim en compte que segons demostra la recepta fa més de 150 anys que els catalans coem pasta, tenim dret a tenir el nostre punt de cocció particular.
D’altra banda molta gent afegeix sucre al sofregit i a fi de eliminar la possible acidesa del tomàquet, nosaltres enlloc de posar sucre afegim un rajolí de vi ranci que hi aporta aroma i els sucres de vi. Aquest es un plat contundent i molt adient a l’època del any en que estem, avui fem….
Macarrons del Cardenal
Ingredients per a 2 persones:
200 grams de macarrons
80 grams de secret ibèric
125 grams de formatge ratllat
2 cebes petites
6 tomàquets madurs
50 ml. vi ranci
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Per a la crema de Parma:
250 de nata líquida
80 grams parmesà ratllat
Preparació:
Per començar, peleu els tomàquets, traieu-los les llavors, talleu-los a daus i reserveu-los.
Per fer la crema de parmesà, poseu a reduir la nata fins que sigui a la meitat, a foc molt suau.
Mentrestant, comenceu el sofregit en una cassola o paella, poseu-hi les 2 cebes picades molt petites amb una mica d’oli i deixeu-les sofregir fins que agafin color. Seguidament, afegiu-hi el tomàquet que teníeu reservat, rectifiqueu-ho de sal i deixeu-ho coure fins que s’evapori gairebé tota l’aigua, tot seguit incorporeu-hi el vi ranci i deixeu-ho coure fins que tingui la textura gairebé de confitura de tomàquet.
A continuació, recupereu la crema de parmesà, aparteu del foc el cassó de la nata, afegiu-hi el parmesà ratllat, remeneu-ho bé amb una espàtula perquè es desfaci tot i reserveu-ho.
Tot seguit, talleu el secret ibèric a tires, salpebreu i salteu-lo en una paella amb una mica d’oli i reserveu-lo.
Després, poseu els macarrons en una olla amb aigua i sal bullint i deixeu-los coure segon las recomanacions del fabricant, en aquest cas triarem la cocció passada. Passat aquest temps, deixeu-los reposar sense treure’ls de l’olla durant un parell de minuts més i escorreu-los.” Son uns macarrons a la antiga i la pasta no te que ser al dente, si no tot al contrari”.
Finalment, en un motlle quadrat o una cassoleta de fang poseu-hi una capa de macarrons, una de crema de parmesà, una de sofregit i una de secret ibèric i repetiu el procés fins que s’ompli el motlle. Quan estigui ple, cobriu l’última capa amb formatge ratllat i poseu-ho al forn a gratinar.
I ja per acabar, desemmotlleu-ho i emplateu-ho.
*La Cunyera Catalana es un llibre de 1835 i per això no respecta en el seu títol les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1.913)
