Recepta comentada per el propi Adrià
Aquest plat és molt senzill de fer, tant per un ehpert com jo, que sóc el rei dels fogons, la màquina del Bulli, com per uns mindundis com vohsaltres que lo méj semblant a uns fogons que heu vist són els sostens de l’Obregón per la tele.
Primer de tot cal llevar-se d’hora i anar a pejcar un bacallà. És molt important que el bacallà estigui viu perquè éj aquí on radica la clau del plat d’avui.
Un cop tinguem el bacallà hem d’aconseguir una dona entrada en edat, pohjsem d’unhs 80 o més anys i que sigui joltera. Li direm que enjs hem enamorat d’ella i que tanqui els ulls que li volem fer un petó a la boca. Ei, ei, ei,… que sí! Que el plat va així! Dubteu del rei de la cuina?
Continuem. Quan la dona tanqui els ulls i posi els llavis a punt per fer un petó, agafarem el bacallà i farem que hjsigui el bacallà qui li faci el petó a la vella repetidament. I ara només cal ehjsperar.
Sí, perquè de tots és sabut que si li fas un petó a una vella et surt una pansa a la boca, això és cultura popular, xavals!
Quan li surtin les panghses, matarem el bacallà, el desconstruirem, el fregirem, l’esferificarem, li posarem un penhjsament de ketchup i ja ens el podem menjar. Fàcil el bacallà amb panghses, oi?
Que aprohj.. que aprojghf.. que aprojfhffsff.. que aprofghjiti! Ara coi!!
Evidentment aquest Post es una innocentada
P.D Gràcies nois del Polònia per fer-nos riure tant